L’angelet de les dents o més conegut com a ratoncito pérez és un mite popular per a tranquil·litzar els nens i nenes petits quan perden les dents de llet.

Igual que a d’altres països occidentals, a Catalunya tenim la tradició que quan a un nen li cau una dent de llet, l’ha de posar sota el coixí quan se’n va a dormir, durant la nit el ratoncito pérez la recollirà i a canvi li deixarà un dineret.

Al Talleret del Molí, ens agraden les tradicions i sobretot que els nens estiguin contents, per aixó hem preparat aquests ratolinets guardadentetes, que tenen una butxaca a la panxurrina, així de ben segur que la dent sota el coixí no es perdrà.

El conte del ratoncito Pérez.

Hi havia una vegada en Pepito Pérez, que era un petit ratolí de ciutat, vivia amb la seva família en un foradet de la paret d’un edifici.

El forat no era molt gran però era molt còmode, i mai els faltava el menjar. Vivien al costat d’un forn, per les nits ell i el seu pare anaven a agafar farina i tot el que trobaven per menjar. Un dia en Pepito va escoltar un gran enrenou al pis de dalt. I com ratolí curiós que era es va enfilar i va grimpar per les canonades fins arribar a la primera planta. Allà va veure un munt d’aparells, butaques, flors, quadres …, semblava que algú s’hi volia instal·lar.

Al dia següent Pepito va tornar a pujar a veure què era tot allò, i va descobrir una cosa que li va agradar moltíssim. Al pis de dalt havien posat una clínica dental. A partir de llavors cada dia pujava a mirar tot el que feia el doctor. Mirava i aprenia, tornava a mirar i apuntava tot el que podia en una petita llibreta de cartró. Després practicava amb la seva família el que sabia. A la seva mare li va netejar molt bé les dents, la seva germaneta li va curar un mal de queixal amb una miqueta de medicina.

I així va ser com en Pepito es va anar fent famós. Venien ratolins d’arreu perquè els guarís. Ratolins de camp amb una bosseta plena de menjar per a ell, ratolins de ciutat amb barret i bastó, ratolins petits, grans, grossos, flacs … Tots volien que el ratolinet els arreglés la boca.

Però llavors van començar a venir ratolins vells amb un problema més gran. No tenien dents i volien menjar torró, nous, ametlles, i tot el que no podien menjar des que eren joves. El ratolí Pérez va pensar i va pensar com podia ajudar a aquests ratolins que confiaven en ell. I, com gairebé sempre que tenia un dubte, va pujar a la clínica dental a mirar. Allà va veure com el doctor li posava unes dents fantàstiques a un ancià. Aquestes dents no eren de persones, els feien en una gran fàbrica per als dentistes. Però aquestes dents, eren enormes i no li servien.

Aleshores, quan ja marxava a casa sense trobar la solució, va aparèixer a la clínica un nen amb la seva mare. El nen volia que el doctor li tragués una dent de llet perquè li sortís ràpid la nova dent. El doctor li va treure i li va donar de record.

El ratolí Pérez va trobar la solució: “Aniré a la casa d’aquest nen i li compraré la dent”, va pensar. El va seguir per tota la ciutat i quan per fi va arribar a la casa, es va trobar amb un enorme gat i no va poder entrar. El ratolí Pérez es va esperar a que tots es dormissin i aleshores va poder entrar a l’habitació del nen. El nen s’havia adormit mirant i mirant la seva dent, que es va quedar sota el coixí. Al pobre ratolí Pérez li va costar molt trobar-la, però finalment la va trobar, i a canvi de la dent li va deixar un dineret.

Al matí següent el nen va veure el dineret i es va posar contentíssim i ho va explicar a tots els seus amics de l’escola. I a partir d’aquell dia, tots els nens deixen les seves dents de llet sota el coixí. I el ratolí Pérez les recull.